Com triar un cadell de border collie: què cal mirar

Gairebé totes les converses amb futurs propietaris comencen pel color de la capa o pel sexe del cadell. Són les dues preguntes que menys importen. Un border collie viu tretze o catorze anys, i el que marcarà aquests anys són dues coses que es decideixen abans que el cadell neixi o durant les seves primeres vuit setmanes: la salut dels pares i el que ha viscut el cadell a casa del criador.

Aquest és el material que nosaltres posem sobre la taula quan algú pregunta, i el que creiem que hauries de demanar a qualsevol criador.

Les proves genètiques: què són i què no proven

El border collie arrossega un grapat de malalties hereditàries ben identificades. Es detecten amb un test d'ADN — un frotis bucal o una mostra de sang — i el resultat de cada gos és un de tres: lliure, portador o afectat.

Les que es testen habitualment en la raça:

• CEA (Anomalia de l'Ull del Collie)
• TNS (Neutropènia Cíclica)
• CL (Ceroidolipofuscinosi Neuronal)
• MDR1 (sensibilitat a determinats fàrmacs)
• IGS (Síndrome d'Imerslund-Gräsbeck)
• SN (Neuropatia Sensorial)
• DM (Mielopatia Degenerativa)
• MH (Hipertèrmia Maligna)
• GG (Glaucoma d'angle tancat / Goniodisgènesi)
• EAOD (Sordesa d'aparició primerenca en adults)

Aquí rau el punt que més es malinterpreta: un progenitor portador no és un problema. Aquestes malalties són recessives. Un portador no desenvolupa mai la malaltia, i si s'encreua amb un gos lliure, cap cadell de la camada estarà afectat — alguns seran portadors, i ja està. El que no pot passar sota cap concepte és encreuar portador amb portador.

Nosaltres ho apliquem així: Fleur és portadora de CEA i TNS, i Giotto és portador de CEA. Són al programa de cria sense cap recel, senzillament perquè no s'encreuen amb un altre portador del mateix. Descartar un gos excel·lent per ser portador empobreix la raça sense guanyar res a canvi.

El que sí que has d'exigir és veure els resultats. No "els pares estan testats", sinó l'informe del laboratori amb el nom del gos. Si un criador s'incomoda en ensenyar-los, aquesta és tota la informació que necessites.

I el que un panell genètic no et diu: res sobre caràcter, res sobre articulacions, i res sobre les malalties de la raça que encara no tenen test. No compra tranquil·litat absoluta. Compra l'eliminació d'un risc concret i conegut.

Malucs i colzes: això no surt a l'ADN

La displàsia de maluc i de colze és poligènica i depèn també de l'entorn — creixement, pes, exercici en els primers mesos. No hi ha test d'ADN que la predigui. S'avalua amb radiografies oficials, llegides per un panell de lectura reconegut, i només a partir dels dotze mesos d'edat.

En el sistema FCI, que és el que fem servir a Espanya:

• Malucs: es puntuen d'A a E. A és lliure, B és gairebé lliure. De C en endavant hi ha displàsia en grau creixent.
• Colzes: es puntuen de 0 a 3. 0 és lliure.

Els gossos del nostre programa estan en A/0, amb l'excepció de Happy, que és B/0. You encara és massa jove i les seves radiografies estan pendents: és el que cal dir quan és la veritat, en lloc de donar per fet un resultat.

Dos advertiments honestos. El primer: uns pares A/0 no garanteixen un cadell A/0. Redueixen la probabilitat, que és una cosa diferent i menys rotunda. El segon: bona part del resultat final és a les teves mans, no a les del criador. Un cadell amb sobrepès, amb escales a diari o amb salts i frenades abans que tanquin les plaques de creixement pot acabar amb malucs pitjors que els que li tocaven per genètica.

Afegeix a la llista els ulls: l'exploració oftalmològica per un especialista és diferent del test genètic de CEA i detecta coses que l'ADN no cobreix.

Socialització: les vuit setmanes que no es recuperen

Entre les tres i les dotze setmanes el cadell travessa el període en què el cervell decideix què és normal al món. El que coneix en aquesta finestra ho arxiva com a part del paisatge. El que no coneix, ho haurà d'aprendre més tard i amb més esforç — i a vegades no del tot.

En un border collie això pesa el doble. És una raça sensible, atenta al detall i amb una capacitat enorme per processar l'entorn. Ben criat, aquesta sensibilitat és el que el converteix en un gos que llegeix la seva persona. Mal gestionada, es converteix en reactivitat al soroll, al moviment o als desconeguts.

El que cal preguntar, i el que una bona resposta conté:

• On es crien els cadells? A dins de casa, no en un box aïllat. Necessiten aspiradora, timbre, televisió, estris de cuina i visites.
• Quines superfícies han trepitjat? Rajola, gespa, graveta, fusta, superfícies inestables. La confiança en el propi cos es construeix aquí.
• Amb qui s'han relacionat? Adults diferents, nens de diverses edats, gossos adults equilibrats que els corregeixin els excessos.
• Han sortit de l'entorn? Un viatge curt en cotxe, una visita al veterinari que no acabi només en vacuna, estones fora de casa.
• Com es va fer el deslletament i la separació de la mare? Mai abans de les vuit setmanes. La mare i els germans ensenyen inhibició de la mossegada i autocontrol; ningú més ho fa igual de bé.

I una pregunta que diu molt del criador: què has vist tu en cada cadell? Qui ha viscut amb la camada vuit setmanes sap quin es recupera abans d'un ensurt, quin insisteix en una joguina i quin es conforma. Aquesta observació val més que qualsevol test de temperament de vint minuts. És també la raó per la qual a les nostres camades preferim assignar cadell segons la casa a la qual va, en lloc de deixar triar per foto.

El cadell no es tria, s'emparella

Si haguéssim de resumir-ho: demana papers, entén el que diuen, i després mira on han crescut aquests cadells. Un criador que t'ensenya radiografies oficials, informes de laboratori amb nom i cognom, i que t'explica sense ornaments què està pendent i què no, t'està donant exactament el que necessites per decidir.

La resta — el color, el sexe, la taca de la cara — es decideix després, i no canvia res important.

Si estàs pensant en un border collie i vols veure els resultats de salut dels nostres gossos, estan publicats a cada fitxa, i estarem encantats de resoldre dubtes per contacte.